dissabte, 11 de novembre de 2017

29/XI/2017: Conferència: "Patrimonio: raíces para el futuro"

Amics i amigues,

El dimecres 29 de novembre podrem gaudir de la conferència "Patrimonio: raíces para el futuro" oferida per Ana Noguera, membre del Consell Valencià de Cultura. L'acte tindrà lloc al Consell Agrari a les 7 de la vesprada.

Vos esperem!


El Col·lectiu




dijous, 26 d’octubre de 2017

22/X/17: UN DIUMENGE MODERNISTA

UN DIUMENGE MODERNISTA

22-10- 17

El darrer diumenge 22 d’octubre, el Col·lectiu pel Patrimoni ha visitat els ”Edificis  singulars de Sagunt  de finals del XIX i principis del XX” de la mà de Carme Rosario, Llicenciada en Història de l’Art i experta en el tema.




Carme és amiga del Col·lectiu, guia turística, està acostumada a parlar en públic i a fer explicacions pedagògiques i clares, de manera que ha estat un plaer escoltar-la .



Començàrem per l’edifici de l’Ajuntament, on Carme se va  estendre un poc, perquè ha tingut algunes variants i costà bastant temps finalitzar-lo. Hi és un edifici de Vicent Gascó en origen.  



El Modernisme és un moviment artístic que es gesta a finals del XIX i es dona al segle XX. Es caracteritza per la revaloració del treball artesanal front a la deshumanització de la producció industrial. En Espanya hi va tenir una magnífica expansió, sobretot a Catalunya, on el màxim exponent  és Gaudí. 









Els elements estructurals i ornamentals estan inspirats  en motius vegetals de tipus orgànic, originaris de l’art Nouveau francés: formes redones, branques vegetals entrellaçades, predomini de la línia corba... però també de motius més rectilinis i geomètrics de la Sezession vienesa. Els materials constructius són el ferro (se recupera el treball de forja artística) i altres que ja no s’utilitzaven pràcticament (almenys en un sentit artístic), com la rajola i el taulell. Hi predomina la llibertat imaginativa, traure l’art de les normes convencionals fins a eixe moment.   







En definitiva, anàvem buscant edificis de caire Modernista a Sagunt, perquè eixe és l’estil vigent a principis del XX. Després hem anat a la Casa Melià, avui inexistent, més tard, per Capità Pallarés, per vore dos cases més de caire historicista amb elements modernistes , amb els taulellets de rigor, i la casa de la família Blat de 1908, molt gran però menys rica en motius modernistes. Hem tornat a la glorieta on ens ha explicat l’edifici de la Societat de Caçadors, (casa on nasqué el compositor saguntí Joaquín Rodrigo), amb motius més historicistes, sobretot neoclàssics. 






Carme ens deia que la Casa era un signe de poder, per tant qualsevol família  adinerada-burgesa representava, en lloc d’un escut, més propi dels nobles, les inicials de la família. Quants més motius, modernistes en este cas, n’hi han, més poder, més prestància.




Després ja mamprenguérem, el Camí Reial  cap avall. Ens hem aturat ens dues cases dels anys trenta, amb uns pocs motius però remarcables, per anar a la casa que ocupa la família Ripollés, veritablement modernista, amb els taulellets i garlandes típiques d’aquest estil. Hem seguit per vore la casa de la família Ferrer, al cantó de l’Olleria, molt deteriorada, però amb uns balcons veritablement modernistes. 




Hem continuat per vore finalment  un edifici, antigament propietat de la família Bono, que va ser un antic Café a la part de Baix. Hi és una casa de dos pisos amb taulells verds, balcons  corbats,  mènsules, medallons etc…




Ací ha acabat la visita. Hem aprés molt. Sobretot a mirar coses i cases que ens havien passat desapercebudes.

Moltes gràcies Carme.




Moltes gràcies a tots i totes per haver vingut.

La propera activitat serà la conferencia de Ana Noguer: “EL PATRIMONIO: RAICES  PARA EL FUTURO” al Consell Agrari 7 vesprada , el 29 de novembre.

NO FALTEU!!!



dimecres, 11 d’octubre de 2017

22/X/2017: Edificis singulars a Sagunt de principis del segle XX

Amics i amigues,

El proper diumenge 22 d’octubre el Col·lectiu organitza la visita guiada “Edificis singulars a Sagunt de principis del segle XX”. Ens acompanyarà en aquesta "singular" visita la llicenciada en historia de l’art i membre d’Aguicam i del Col·lectiu, Carme Rosario.

El punt de trobada serà la porta de l'Ajuntament a les 10 del matí.

Convidem a totes les persones que desitgen vindre.


No falteu!

dimarts, 3 d’octubre de 2017

18/X/2017: Assemblea Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí

Amics i amigues,

Vos informem que el dimecres 18 d’octubre a les 7 de la vesprada celebrarem la nostra assemblea amb els socis.

L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura.

El Col.lectiu

dimarts, 26 de setembre de 2017

Crònica de la visita a la ciutat industrial del 24/IX/17

Amics i amigues,

El passat diumenge 24 de setembre vam gaudir d’una visita pel nostre patrimoni industrial gràcies a Antonio Ortiz, historiador i professor de geografia e història a l’institut María Moliner. El punt de trobada ha sigut l’aparcament dels cinemes Alucine i el bon temps ens ha acompanyat, inclús massa, al llarg de la jornada. La seua explicació s’ha basat en 4 punts, l’origen de la població i la siderúrgia; la ciutat jardí; l’església de Nostra Senyora de Begoña i el barri obrer.





En quant a l’origen es situa entre els anys 1902 i 1907 amb la creació del moll i la “via de ojos negros” que transportava de forma directa el ferro des de les mines de Terol. Aquesta via de ferrocarril va ser creada per Ramón de la Sota per a tindre una via directa fins la mar. Antonio ens ha recordat la importància d’aquest empresari durant tots els negocis importants que es van produir al període de la Restauració, no només a Espanya, sinó inclús a Europa.



De la siderúrgia, els elements que es conserven són: el taller general, el forn alt número 2, el magatzem (futur museu industrial), diferents edificis assistencials al centre cívic, l’església de Begoña, la Ciutat jardí i el barri obrer.







La seua explicació ha començat amb el taller general, un gran edifici conformat per dos grans naus central i dos més menudes laterals. Ramón de la Sota volia un edifici emblemàtic i ho va aconseguir. Es pensa que el dissenyador va ser l’ingenier Luís Cendoya i, a pesar de la singularitat de l’edifici i de les passades inversions, actualment trobem un edifici inutilitzat.



En quant a l'alt forn número 2, és el més alt dels existent a l’època i l’únic que es conserva. Va ser clau a la lluita produïda al 83 pel tancament de la fàbrica. La seua restauració va aconseguir el premi “Europa nostra” com a referent industrial. Es va crear una sala d’exposicions i d’audiovisuals i es podia visitar fins el seu punt més alt, de quasi 30 metres.


L’estructura està rodejada de vies de tren d’aquell període on es pot veure l’any de fabricació de cadascuna d’elles. A l’interior trobem dos vagonetes, una d’elles plena d’escòria. A l’exterior també trobem un motor hidràulic en desús. 




Les vies de tran al voltant de l'estructura tenen l’objectiu de crear un recorregut des de l’alt forn fins el magatzem. Aquest projecte, desgraciadament, no es va finalitzar mai i tampoc es possible visitar l’alt forn actualment.



Seguint el recorregut que deuria fer aquest tren, passem per davant del magatzem i arribem fins a l’Alameda, lloc de trobada dels joves de l’època precedida per l’església de la Nostra Senyora de Begoña. L’estil d’aquest temple, construït per l’arquitecte Ricardo de Bastida, mescla el neobarroc a l’exterior i l’estil renaixentista a l’interior. Aquesta fusió d’estil és el que es coneix com estil historicista. No ens ha sigut possible visitar l’interior per la celebració d’un ritu ortodox, doctrina amb la qual es cedeix parcialment el centre.


La següent parada ha sigut a la ciutat jardí, precedida per una filera d’eucaliptus que protegia de les fumagueres produïdes per la via de tren adjacent als càrrecs directius que allí vivien. L’estat actual no correspon a la majestuositat que recorden els nostres pares i iaios. S’ha perdut gran part de la vegetació i les reformes d’algunes vivendes només ha sigut exterior.








Es vam endinsar en el que van ser aquells jardins, cosa impensable quan es trobava habitat i vam arribar fins a la gerència , on els treballadors feien totes les gestions administratives. Una de les qüestions que més preocupava als que ateniem les explicacions és la localització i l’estat de tota la documentació que allí es trobava, autèntiques joies del període industrial. Actualment, part de l’edifici es utilitzat per la “Unión musical porteña”.





Finalment hem visitat el barri obrer, cases cedides, amb un lloguer, per obligació als treballadors, ja que per llei devien tenir accés a una vivenda, educació i sanitat. Són cases dels anys 20 creades per la companyia siderúrgica del Mediterrani. Totes tenen una estructura similar amb el seu jardí, uns 120 metros de vivenda i un pati al fons. Seria interessant, ha compartit Antonio amb nosaltres, conservar alguna com a casa museu per explicar la vida a l’època.




Com a bonus de la visita alguns acompanyarem Antonio fins al centre cívic, el vestigi millor conservat del període industrial. Gràcies a que aquest edifici que començà com a hospital per als obrers ha tingut un ús continuat, el seu estat de conservació i el dels jardins és un clar exemple de conservació del patrimoni. Ens ha comentat el que deurien sentir els obrers al obtindré una bona assistència sanitària i poder gaudir de la recuperació a estos jardins d’estil anglés.



No hem d’oblidar que la història de les fàbriques és recent i molts dels habitants de la nostra ciutat, o els seus pares i iaios, han sigut treballadors d’aquesta industria siderúrgica. Durant el trajecte al centre cívic, un dels membres de patrimoni ens ha explicat el procés de refredament del metall aprofitant el monument industrial d’una de les rodones de l’Avinguda 9 d’octubre.



Allí hem donat per finalitzada la visita. Li volem donar les gràcies a tots els assistents per el seu interès i sobre tot a Antonio perquè ens ha apropat d’una manera molt amena a la nostra història més recent. És d’agrair que un estudiós de la matèria com ell ens haja regalat part del seu temps amb les seues explicacions.








dimarts, 19 de setembre de 2017

24/IX/2017: Visita guiada a la ciutat industrial

Amics i amigues, 

Després de les vacances estivals tornem a la rutina i reprenem les visites guiades. En aquesta ocasió vos esperem el proper diumenge 24 de setembre per a fer una visita pel nostre patrimoni industrial de la mà del professor Antonio Ortiz.

El punt de trobada serà el cinema Alucine a les 10 del matí.

No falteu, vos esperem amb moltes ganes de tornar a compartir una temporada de cultura amb vosaltres.


dissabte, 9 de setembre de 2017

20-21/IX/2017: UNIVERSITAT D'ESTIU SAGUNT. PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Amics i amigues,

Vos passem l'informació d'aquest curs que es celebrarà a Sagunt els dies 20 i 21 de setembre. Es tracta d'una iniciativa de la Univesitat de València i el vicerector de participació i projecció territorial Jorge Hermosilla, la Diputació de València i l'Ajuntament de Sagunt per la candidatura de Sagunt a l'UNESCO.

Podeu trobar tota la informació a l'enllaç http://projeccio.uv.es




dissabte, 5 d’agost de 2017

04/VIII/17: ISIDRE PERIS

Amics i amigues:

Ha faltat el nostre Company Isidre Peris Torres. Hi era el vice-president del Col·lectiu pel Patrimoni, un home bo, lluitador pel seu poble, vital, compromès amb el Patrimoni, i totes les tasques que tingueren que vore amb la nostra ciutat, a la que concebia de la mar a la muntanya i s’havia acabat. Isidre era, dins del Col·lectiu, el pont entre la nostra associació i les institucions municipals com l’Ajuntament, o altres. Eixa feina la complia perfectament, sempre de bona gana, de seguida. Sempre te recordaré amb Mari Carmen, la teua muller, sempre junts a tots els llocs.

Un dia te vaig parlar de l’UJI i te vas apuntar, vas disfrutar els divendres de classe, semblava que allí en primera fila junt amb Mari Carmen, volies empapar-te de tota la ciència que el professorat ens impartia. 

Vares viure la vida plenament, com a tu t’agradava, això em semblava envejable i no m’amagava de dir-t’ho. Tu et reies i em deies: “ja te tocarà”. Tenies il·lusió per la vida i per tots els esdeveniments que hi havien al poble. 

Recorde l’emoció que sentires en rebre el premi d’Onda Cero per al Col·lectiu, del dia que anàrem a parlar en Santiago Grisolía i Jesús Huguet, al Consell Valencià de Cultura, les ganes que treies no sé d’on per lluitar, per millorar la ciutat i fer-la visible. Han estat moltes les vivències compartides i són molts els records.

No puc treure’m del cap aquella vesprada, que en acabar la reunió del Col·lectiu, quan se n’anàvem a casa, jo parlava del meu respecte per la mort. Isidre, amb la serenitat que donen els anys, em digué que no tenia gens de por. Considerava que estaria dormint, “i quan dorm, no m’entere de res. Donçs igual”. Eixa era la seua manera d’afrontar-la.

La seua il·lusió era que férem les visites guiades, igual que Pepe Francés. Ara mateix els imagine passejant i conversant de Sagunt, l’esport que més els agradava practicar als dos.

Espere, de debò, que no ens mormoles Isidre, que estigues orgullós del Col·lectiu i ens guies des d’allà on estigues. Continuarem en la tasca mampresa que tanta il·lusió et feia, estigues tranquil.


En nom del Col·lectiu pel Patrimoni, descansa en pau, company.


dijous, 22 de juny de 2017

Crònica de la visita a les ermites del 18/VI/17


El darrer diumenge, 18 de juny, vam visitar les ermites de Sagunt de la mà de Natxo Corresa. Natxo és llicenciat en Història de l’Art i persona molt entesa en tot allò que pertoca a la restauració i al patrimoni.


En primer lloc, després de la presentació de l’especialista que ens anava a il·lustrar sobre el tema, començarem per anar al Calvari. Feia un matí calorós però tots pujàrem amb l’ànim positiu i la veritat és que gaudirem , una vegada dalt, de la fresca i de les explicacions de Natxo. El Calvari actual, situat en un lloc de privilegi, és del segle XIX. La ubicació és preciosa, des d’allí podem veure la mar , el poble, l’horta… i allí fan “les creus”, els diumenges de la Quaresma, puja el Natzarè el Divendres Sant i se representa la Passió. 


Natxo ens explicà que abans hi havien dins de l’ermita algunes imatges i se celebrava la novena de Santa Rita i allí estava la imatge tot l’any. Ara esta a Santa Maria. Hi va ser pintat a finals del XIX pel pintor Santiago Rusinyol. Quant a la restauració li va semblar be i ens explicà algunes tècniques per a fer-la.


Acabada l’explicació del Calvari baixarem a Sant Blai o la Magdalena. En realitat és una ermita molt menuda on hi han ex-vots. Hi està Santa Maria Magdalena, que és una imatge molt antiga, Sant Blai, patró de la gola i les malalties del pit…

Ens contà que l’ermita és el resultat de la concessió per part del veïnat d’una mica de terreny, com la família Farinós, que quan arriba el 2 de febrer, Sant Blai, organitza la benedicció de les coquetes. És una de les tradicions més estimades per part de la ciutadania de Sagunt.


També tenim allí una imatge de Santa Llúcia(patrona de la vista) i un exvot consistent en unes ulleres al costat.

Després anàrem a l’ermita de la Sang. Natxo explicà un poc d’història medieval per poder contextualitzar la Setmana Santa i la relació amb els jueus i entendre allò de la Sang Vella i la Sang Nova i ens desmitificà algunes coses. L’ermita de la Sang, hi és una edificació barroca, ricament decorada i jo diría que mimada per la Setmana Santa i pels confrares, que la cuiden i l’obrin tots els diumenges pel matí. Vam vore el lloc on està la Vera Creu que ha quedat preciós i les imatges o “passos”.



Passarem després a l’ermita dels Dolors, possiblement la més menuda pero molt cuidada pel veïnat i Tere, la “meua”, veïna i cuidadora de l’ermita ens contà tot el que fan per conservar-la i mantenir-la. Després, passant per l’antic forn de les Penyetes,(antigament de Muzquiz), anàrem a Sant Miquel, també barroca. Segons Natxo, s’han emprat unes tècniques de restauració molt correctes, deixant vore els “grafitis” i ens explicà el motiu pel qual l’ermita te una forma ovalada, i és perquè per allí baixen les aigües. Vam contemplar la creu de la Trinitat a un cantó i és degut a la proximitat a l’antic convent de la Trinitat.



D’allí partirem a l’ermita de Sant Roc i de la Mare de Déu dels Desamparats. Ens hi va fer notar que el terra de l’ermita era de Nolla. I ací vam acabar ja l’excursió.
Natxo, es va estendre en copioses explicacions, no de bades és llicenciat en Art i expert en el tema.


Totes les ermites són barroques, terme que vol dir, engany, és a dir, hi és un estil molt ampul·lós, que empra materials no molt nobles però que donen la impressió de que ho són, d’ahí el seu nom.

Feia molta calor i era diumenge de Corpus, no vingué molta gent per això. Hi érem uns cinquanta, als que cal agrair la seua assistència.


Finalment, el Col·lectiu, vol agrair a Natxo Corresa la seua generositat perquè no ens cobra res, com tots els entesos que venen, i entrega en les explicacions. Tota aquesta gent mereix un reconeixement per part de l’Ajuntament i també de la ciutadania i com no de nosaltres que els utilitzem.

En nom del Col·lectiu moltes gràcies.

La propera visita serà el 24 de setembre a la Ciutat Industrial. Mireu el Blog per assegurar-se.

Que tingueu tots i totes un bon estiu!!!!


dijous, 25 de maig de 2017

18/VI/2017: Visita a les ermites de Sagunt


Amics i amigues,

Degut a les condiciones metereològiques ens veiem obligats a posposar la visita que teníem preparada per aquest matí al diumenge 18 de juny.

La visita serà a les ermites de Sagunt i ens acompanyarà Natxo Corresa. Ens trobarem a les 10 a l’Ajuntament.

Disculpeu les molèsties.


El Col.lectiu

dissabte, 6 de maig de 2017

4/IV/2017: ENTREGA PREMIS "DIBUIXA EL TEU PATRIMONI"

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS AL CENTRE CULTURAL MARIO MONREAL.

4 de Maig de 2017

I per fi, va arribar el dia. El concurs de Dibuix: “DIBUIXA EL TEU PATRIMONI” exposava els dibuixos i repartia els premis segons havia dictaminat el jurat.
Poc a poc arribaven els xiquets il·lusionats amb les mares, les ties, les iaies… Tots els dibuixos s’hi varen exposar, inclòs els que estaven fóra de concurs per l’edat…





L’edil de Cultura, José Manuel Tarazona, al igual que nosaltres, tenia molta il·lusió en premiar als xiquets i xiquetes que havien participat. Tots estàvem una miqueta nerviosos, i en tensió. Havia sigut molta la feina que s’havia fet on el pes fonamental l’havia portat la secretaria, Celia Paniagua.




Estaven els premis, els premiats, les gorretes, les borses per a posar els premis… i els xiquets esperant impacients, però miraculosament, callats, esperant que isquera el seu nom.



He de dir que ha estat una experiència nova, meravellosa, per primera vegada hem aconseguit que els xiquets i xiquetes de la ciutat participaren. Pensem que és la manera més senzilla d’apropar el patrimoni als futurs ciutadans, és la millor forma de que se l’estimen., perquè ningú pot estimar allò que no coneix. Esperem seguir l’any proper i que vinguen més xiquets i xiquetes.



Gràcies a la col·laboració de les famílies, l’Ajuntament, la _Fundació Bancaixa i de la Llibreria La Seu.

A continuació teniu una relació dels premiats:

PREMIS I CONCURS DE DIBUIX “DIBUIXA EL TEU PATRIMONI” lliurats el dia 4 de Maig de 2017

CATEGORIA XIQUETS I XIQUETES DE 6 – 7 ANYS

1r PREMI: NUM. 25 Jimena Vargas Sanz
1r ACCÈSSIT: NUM. 17 Aitana Rubio Aparicio
2n ACCÈSSIT: NUM. 1 Carla Agües Carbó


CATEGORIA XIQUETS I XIQUETES DE 8 – 9 ANYS

1r PREMI: NUM. 21 Héctor García Minguillán
1r ACCÈSSIT: NUM. 16 Laura Palomar Aroca
2n ACCÈSSIT: NUM. 63 Pedro de las Heras Molina

CATEGORIA XIQUETS I XIQUETES DE 10 – 12 ANYS

1r PREMI: NUM. 6 Matías Reche Terrado
1r ACCÈSSIT: NUM. 22 Rubén Tajada Carbonell
2n ACCÈSSIT EXAEQUO: NUM. 2 Ana Gomes Polyakova
2n ACCÈSSIT EXAEQUO: NUM. 14 Diego Martí García
















Organitza: COL·LECTIU PEL PATRIMONI HISTÒRIC DE SAGUNT