El Col·lectiu pel Patrimoni us desitja bones festes

Tenim el Nadal a la porta. Un altre any més us desitgem a tots i a totes que ho passeu molt bé estes festes nadalenques,  i sobretot que l’any 2014 ens depare el millor.

Nosaltres com a Col·lectiu ens agradaría que l’any proper fora el definitiu, és a dir, que estiguera senyalitzat el castell, que el Teatre Romà s’acabara i se feren unes obres teatrals sobèrbies, que el desitjat Museu de la romanització fora un projecte real i ja estiguera a punt d’acabar-se, que tots els turistes vingueren a Sagunt i foren atesos com cal….

En definitiva que Sagunt estiguera en el mapa del turisme cultural. Somniar no costa diners pero… seria tan bonic!

 Fins aviat . Una forta abraçada. Bon Nadal!

Diumenge 24 de novembre de 2013: Crònica d’una visita o la passió de Manolo Civera

Aquest diumenge 24 de novembre hem fet una nova ruta anomenada:

“Morvedre, escenari imaginari de la Celestina”. visita que ha  dirigit Manolo Civera expert en el tema.

  En realitat es tractava d’explicar les coïncidències  entre la Celestina i el procés d’Ursola Villarroya, muller morvedrina del segle XV casada   amb Jaume Erau, home ric i terratinent, també de Morvedre, però que segons les cròniques , era xicotet i lleig.és per això que Na Ursula el rebutjava i prefería al seu amant i mestre Joan Argent. 

  Doncs bé, sembla ser, segons el procés judicial que hi hagué, que Ursula i Joan Argent tingueren un affaire  amorós, molt ardent, amb la conseqüent gelosía del marit per acabar més tard en un procés judicial on Na  Úrsula  isqué ben lliurada, però no Na Caterina  l’alcavota.

 Manolo ha tractat d’evidenciar les coïncidències entre els fets ocorreguts  a Morvedre i els personatges comparant a Na Caterina, que era l’alcavota i ama i concubina del pavorde Camarelles  que era el propietari de l’escola on treballava el Joan Argent, amb la Celestina, a Joan Argent amb Calixto, per una sèrie de raons , el tal Joan era falconer amant de les aus, i una vegada li s’escapà el falcó i anà a parar al corral d’Ursula. Eixe va ser el primer encontre. Ell diu que paregut a la Celestina.Per suposat ha comparat Na Úrsula amb Melibea. Hi han altres coïncidències com el carrer de L’Ardiaca ( Arcediano en castellà i popularment conegut com el carrer de la Moneta) i en la Celestina hi ha un carrer de l’Arcediano,   i altres personatges com els amics de Joan Argent que serien pareguts als servents del Calixto de la Celestina.

 Tot açò són les teories de Manolo. Ell vol posar de manifest que la Celestina podría haver estat l’escenari de la Celestina. Jo, tot siga dit,  no sé si la teoría o tesi de Manolo  és correcta o no, pero he de dir, que ha estat una visita molt agradable.

 L’explicació i el recorregut ha partit de les escales de l’església de Santa Maria, davant de la plaça Major que segons  Manolo ha estat el testimoni de tot, allí se feien els bous, era el mercat i  s’ajusticiava als condemnats. 

 

Després hem anat pel Carrer Major a l’ermita de Sant Miquel i des d’allí hem baixat al carrer dels Horts per aturar-nos al que era el convent de la Trinitat. 

 

 

D’allí hem anat carrer dels Horts amunt a la glorieta ( on estava l’antic convent de Sant Francesc  per anar pels carrers de la Cort  i d’Abril on se suposava que estava l’Hostal i la pressó. Molt prop d’allí esta també l’Almodí. Hem enfilat pel carrer de la Moneta(Ardiaca Andreu) per anar després a la part posterior de Santa Maria, i ens explicat les caracteristiques de l’església i de la proximitat amb el carrer de l’Ardiaca.

 

Després a la plaça de Sant Tomeu on està la finestra gòtica, per on s’asomava na Ursula i mirava al Joan, per entrar més tard a casa de Manolo, que segons ell hi és la  d’Ursula. 

Hem accedit al pati de la casa i allí he llegit les cançons de cec que Manolo va escriure fa un temps on s’expliquen  de manera irònica  els amors dels personatges. Al final, li hem demanat a Na Úrsula que es manifestara i hem escoltat un sorollet de plats, que no sabem si era ella o algú que ens volía asustar.Ahi  queda això. 

He de  subratllar la passió en que Manolo ens parlava de la protagonista, semblava que la conexia de tota la vida, per això hem titulat al principi Crònica d’una visita o la passió de Manolo.

Visita Diumenge 24-11-13: Morvedre, Escenari imaginari de la Celestina

El diumenge 24 de Novembre, Manolo Civera ens durà de passeig pel Morvedre escenari imaginari de la Celestina.

Per a realitzar la visita ens trobarem a les 10:00 hores a la porta de l'Ajuntament.

Vos esperem

Dijous 14-11-13: Conferència "El patrimoni de Sagunt"

El col.lectiu organitza la conferència "El Patrimoni de Sagunt" a càrrec del il.lustrissim senyor Don Jesús Huguet Pascual, secretari del Consell Valencià de Cultura.

Considerem que aquesta és una conferència molt important, tant per la categoría del ponent, Jesús Huguet Pascual, com pel tema, el Patrimoni de Sagunt, que com tots sabeu, és la nostra lluita i estem per ella.

Aquesta és una activitat que ens ha costat molt organitzar-la, però la hem fet amb molta il·lusió. Es per això que fem una crida al poble de Sagunt, per a compartir-la amb vosaltres el proper día 14 de novembre a les 19:00 hores en el Consell Agrari de Sagunt.

Vos esperem.

Crònica de la visita del 20-10-13: L’ALT FORN

 

Avui, el Col.ectiu pel Patrimoni, contiuant en la dinàmica establerta des de fa algun temps, ha reanudat les visites guiades al patrimoni de la ciutat  i en esta ocasió hem anat a l’Alt Forn.

Com tots saben l’Alt Forn , és un testimoni clarissim de la  història industrial de la ciutat. És un monument del Patrimoni Industrial que ha estat mol acuradament rehabilitat, i és per això que a l’any 2012  aquesta restauració ha rebut el premi “Europa Nostra”. Hi és un monument molt estimat pels ciutadans que encara recorden la seua  vida  laboral en la ciutat i  on hi han treballat.L’Alt Forn va ser construit per l’ingenyer Roberts

El patrimoni industrial forma part del patrimoni cultural de la ciutat, hi és Història viva, era el nostre deure  poder mostrar-lo i explicar-ho a la ciudatanía. Per això el nostre company Javier García es va posar en contacte amb els membres de la Fundació del Patrimoni Industrial de Sagunt per tal de  tenir una explicació i un visió aclaridora del que hi va significar i de les conseqüències que varen provocar el desmantellament de la Siderúrgia a la ciutat en 1984 amb l’última colada i del greu problema social que s’anunciava.

A les intal.lacions siderúrgiques hi havien tres alts Forns, dels quals sols en queda un.

He de dir que la gent esperava impacient per vore el monument i els amics de la Fundación ens han fet passar a la sala de recepción de visitants per vore, en primer lloc, unes fotos, per tal d’explicar la història de la siderúrgica saguntina.explicades per José Vila i després un vídeo.

Doncs bé, tot començà a principis del XX quan Ramón de la Sota, un navier basc, comprà les mines de ferro de Ojos Negros i Setiles i per a transportar el mineral hagué de construir un ferrocarril que arribara al port més pròxim i  que estava en la costa saguntina. Des d’ací s’enviaria el mineral a Gran Bretanya. El ferrocarril tenía una extensió de 220 quilòmetres. S’hagueren de véncer moltes dificultats orogràfiques. S’hi va formar una companyia, també propietat de Sota:la Companyia minera de Sierra Menera. D’aquesta manera tan simple començà tot. 

A resultes de la necessitat internacional de ferro, comencen a construir-se les instal.lacions siderúrgiques, de manera que la primera colada va ser al 1923.

 Aquesta moguda, va significar una gran transformació social i urbanística, perque impicà un  canvi espectacular en les mentalitats, costums i actituds i, de moment, per als ciutadans que treballaven a la fàbrica una incertesa laboral immensa: vagues,manifestacions, botigues tancades en solidaritat, tallada de carreteres, van ser la tònica durant molt de temps.

 José Vila, ens ha explicat tot allò que es refería a l’alt forn i després, com que erem molta gent, s’han fet dos grups per poder-lo visitar. En un des grups anava Jose Vila i a l’altre Juan V. Beltràn director actual de la Fundación.

Molta gent s’ha emocionat al contemplar les instal.lacions, seguramente li ha fet recordar temps passats . Tots voliem saber i aprendre alguna cosa del passat del nostre poble. M’ha impressionat  el crisol de l’alt forn que és son se feia la combustió del ferro i allí n’hi havien uns operaris que ho controlaven amb un tratge d’amianto ( que ara està prohibit) i que tant ha contaminat a moltes persones fins produir-los la mort. Jo m’en recordava de Pepe Francés que hi va ser contaminat  Pobre.

Al final li hem donat les gràcies a Jose vila i Juan V. Beltràn. Estem molt agraïts per la seua amabilitat i bones explicacions i esperem tornar un altre dia. Crec que la gent ha quedat contenta. 

Nosaltres estem molt satisfets per l’acollida de les persones a les visites i esperem  poder realitzar-ho durant molt de temps, perque no es pot estimar allò que no es coneix.

La propera visita serà el diumenge 24 de novembre. El tema és la “Ruta d’Ursula”.

Gràcies a tots i totes per la vostra acollida.

Diumenge 20-10-13: Visita al Forn Alt

El diumenge 20 d'Octubre farem una nova visita dins del Pas a Pas. En aquesta ocasió, ens desplaçarem al Port de Sagunt, on  visitarem el Forn Alt.

Per a realitzar la visita ens trobarem a les 10:00 hores davant dels CINEMES ALUCINE. Farà  de guia de la visita el membre del nostre col.lectiu Javier Garcia.

Vos esperem

Crònica de la visita del 9-06-13: Domus Baebia i Museu de Sagunt

Aquest darrer diumenge hem visitat la Domus Baebia i el Museu Històric de Sagunt.

Sempre resulta un plaer gaudir de la Domus i sobretot dels seus responsables: Enrique Martinez el director i les profesores Charo i Amparo. Com és habitual ens van rebre a l’atri    i van explicar les caracteristiques d’una domus de classe alta com era la familia Baebia. 

A contiuació ens van oferir fer uns tallers, o de cuina o de mitología. Ens varen dividir en dos grups perque cada u anava a un aula diferent. Nosaltres anarem al taller de mitología on varem disfrutar molt i el temps ens passà volant.

Primer, Enqrique va fer una somera explicació de l’orige dels deus de l’Olimp i después ens va oferir uns jocs d’endevinalles  on l’objectiu consistia en averigüar de quin deu o deesa es tractava. Al taller de mitología s’afegiren més professores, com Ana i Mª José, que són les que portaven la batuta dels jocs.

Ens va cridar l’atenció la gran quantitat de treball que han realitzat estes persones. Elles s’han inventat els jocs, per tal de fer tallers amb els alumnes de Secundària, elles han cosit tota la roba de romans i romanes,  jo qué sé….

Aquesta domus és un espai quasi desconegut per molta gent, tan de Sagunt com de fòra i la veritat és que  no sap el personal el que es perd. 

Supose que al taller de cuina dirigit per Charo  i Amparo s’ho passarien d’allò més bé perque jo vaig preguntar i tot el mon estava molt content.

Com que es va fer l’hora, ens anarem d’allí, agraint-los la seua dedicació i entrega, sobretot en apuestos temps que corren. Aquesta casa és la demostració clara de la vocació i entrega a una causa :el mon clàssic, la cultura greco-llatina. 

Recomane a qui no conega la domus que se passe per allí, es trobarà amb una sorpresa molt agradable  i duote molt que domus com aquesta hi existiquen per ahí.

Después hem anat al Museu Històric que esta pràcticament davant. En esta ocasió ha estat Quico Fernandez el que s’ha oferit a fer l’explicació.
 

El Museu Històric de Sagunt està ubicat al carrer del Castell, és un edifici del segle XIV restaurat que ha tingut diferents usos abans de ser museu i n’hi han historiadors que situen ahí l’antiga carnicería jueva. No és un museu gran, hi és mot menut. Nosaltres creguem que Sagunt te entitat suficient per tenir un altre museu , el Museu de la Romanització, perque el nostre poble ha estat una civitas romana els saguntins eren ciutadans romans, i Roma ens ha deixat multitud de testimonis i restes. Açò és una reivindicació molt antita per la nostra banda que hem portat fins al Consell Valencià de Cultura, Delegació de Govern, Direcció General de Patrimoni i al nostre alcalde, Alfredo Castelló, però rés.

A mi em  sorpren com  saben del seu poble aquesta gent com Quico, i del museu… estan al dia de totes les novetats i troballes i de totes les peces que hi han .

 Sols he dir que he tingut una sorpresa desagradable i és que el mosaïc del Martiri de Dirce  ha desaparegut. Cóm  pot ser això? Ara, no m’extranya, tenint en compte les condicions en que se guarden les peces: un baix d’una finca qualsevl, tot empaquetat en caixes… i encara  n’hi ha qui diu que no hi han prou peces per omplir un museu més gran.. Segurament eixes persones pensen que les peces estàn millor en aquell baix.Quina llàstima!

Des d’ací donem les gràcies als dirigents de la Domus Baebia i a Quico Fernández que tan amablement ens han atès

Nota: Esta és la darrera visita abans de l’estiu. Ara ens acomiadem fins al mes de septembre i ja vos avisarem si hi ha qualsevol novetat.

Moltes gràcies a tothom pel seu interés.

Seguirem en la trinxera. Fins aviat.

BON ESTIU A TOTS I A TOTES

Divendres 14-06-13: Jornada de Portes Obertes en la Saguntina Domus Baebia

Diumenge 09-06-13: Visita al Museu Històric i Domus Baebia

Estimats amics i amigues,

El diumenge 9 de juny visitarem el Museu Històric de Sagunt de la mà de Quico Fernández i la Domus Baebia de la mà de les docents responsables dels tallers.

Vos esperem a les 10 del matí a la porta del Ajuntament.


NOTA:

A causa de l'aforament limitat de la Domus, tan sols podran entrar a visitar-la un màxim de 50 persones.

CRÒNICA DE LA VISITA DEL 19-05-13: EL CASTELL DE SAGUNT I LA GUERRA DE L’INDEPENDÈNCIA

Aquest diumenge, el Col.lectiu, de la mà de Paco Herraiz (més conegut per Paco Tino), hem fet la ruta de la Guerra de l’Independència. Paco és un apassionat d’aquest esdeveniment i se sap tots els llocs, els noms i cognoms de la gent i els militars que intervingueren, on estaven les bateries i els canons, quànta gent hi havia, quants soldats varen morir, etc… Aquest tema no te ningún secret per a ell i s’apassiona en parlar-nos dels fets ocurreguts, ho viu.

  

 

Primerament, una vegada dalt, que per cert hem pujat a la velocitat d’un raig (si ,Paco,) ens hem encaminat al Fòrum.   Allí ha començat l’explicació, tot i fent una generosa introducció al tema, per anar des d’allí a la part oriental del Castell , entrant per la Porta d’Almenara.

 Les vistes eren meravelloses i seguiem l’explicació divisant la Mediterrània, el Grau Vell, el Port de Sagunt, és més, com que era un dia molt clar veiem fins el Montgó.

D’allí hem anat a la Plaça de Sant Ferràn perque ens dirigiem a la part occidental, encara que abans hem pujat al que era l’hospital de l’exèrcit francés.

Més tard ja hem anat al dos de Maig i a la Ciutadella, passant abans pel cementeri dels francesos. Per a tot açò hem baixar i pujat  i baixat moltes vegades per camins de cabres, plens de punges i figues paleres. Però l’afició i la passió tot  ho pot. No s’ha lesionat ningú.

Al final hem anat a l’última plaça del Castell (quants anys feia que no passava per allí¡) i Paco incansable, seguia explicant el tema. A la fi ens ha contat la rencició d’Andriani front a Suchet. Una rendició amb honors, cosa extranya en aquell general francés.M’ha agradat molt l’explicació sobre la rendició. Era com si estiguera mirant-ho. 

Aquest fet de la rendició D’Andriani és el que Paco vol que es represente al mes d’octubre de 2013  si l’Ajuntament dona el vist-i-plau . sols falta això perque la gent del museu militar de València i l’OTAN hi estan d’acord.

Sería una llàstima que no es poguera fer.

 En resum, ha estat una visita molt profitosa i bellísima pels paisatges que hem pogut contemplar, encara que l’aire era molest. Hem recorregut el castell de banda a banda. Jo m’he cansat molt, han estat  3 hores i mitja sense aturar-nos, només per sentir l’explicació un moment i a seguir. Hi han trams que estan molt perillosos i caldría arreglar-los. S’ha notat la feina dels voluntaris que van en Paco a netejar el Castell “gratis et amore”. A totes aquestes persones hi hauria que fer-los un homenatge per la seua generositat.

Aquest passatge de la guerra de l’Independència, més conegut com la “Guerra del Francés”, és un fet que molta gent desconeixía.Ens ha explicat el motius de ser Sagunt un escenario més de la guerra. Justament els exèrcits s’enfronten en Sagunt per ser una cruïlla de camins: domina la carretera que va a Catalunya i comença a Sagunt  el camí de Terol. Aleshores era el lloc ideal.

Des d’ací felicitem a Paco  per la seua explicació i per l’ajuda que ens presta tan generosament i li donem les gràcies.

Gràcies també a tota la gent que ha vingut. Com sempre repetirme allò de que “NO ES POT ESTIMAR ALLÒ QUE NO ES CONEIX.”